dilluns, d’agost 18, 2025

ILLES BALEARS 2025: 1.251.086 HABITANTS

La població de les Illes Balears no atura de créixer. L'any que vaig néixer,  el 1972, es tancava amb un cens de 558.493 persones. 53 anys més tard el creixement ha estat del 125% per cent, ara som 1.251.086 habitants,  un creixement que està duent el territori cap a límit de la seva capacitat poblacional. I què suposa això per a la població? Saturació. Els que hem viscut l'època amb manco població tenim la sensació que estam perdent o ja hem perdut allò que diferenciava l'estil de vida illenc del d'altres indrets: la qualitat de vida. 

He viscut uns quants anys fora de Mallorca i puc afirmar que l'slow life del que gaudíem anys enrere s'ha quasi perdut del tot. Cert que aquí la vida és encara una mica més pausada que en altres contrades com pugui ser una gran ciutat,  però viure aquí ja no és el mateix d'abans. Tenim embussos a les carreteres cada matí - sobretot a l'estiu-, les suposades cales "idíl·liques han deixat de ser-ho i no perquè no siguin maques,  sinó perquè la massificació que pateixen fa que perdin l'encant. El megafotografiat Caló des Moro n'és l'exemple més clar. 

I si miram cap a l'interior de l'illa, cap a la Part Forana,  la cosa no millora. El procés de creixement poblacional és exagerat. En el cas de Binissalem, que és on vaig néixer i ara hi torn a viure després d'uns quants anys a foram, n'és un exemple clar. L'any 1970 érem 4.267 habitants i ara ja en som quasi 10.000. Aquest fet ha tensionat - com ha passat a la resta de le illes- el mercat immobiliari del poble. Els habitants de tota la vida ja no poden accedir a una de les cases tradicionals, perquè el seu preu no està al seu abast i els pocs pisos que hi ha tenen uns preus desorbitats.

I no parlem de com s'ha desdibuixat el caràcter de poble, la seva identitat. A molts dels nouvinguts tant se'ls en foten les tradicions locals i la llengua pròpia. Viuen a Binissalem com podrien viure a qualsevol altre lloc del planeta i la cosa s'agreuja quan, a sobre, ens volen imposar la seva llengua o la seva cultura. 

El que passa a Binissalem és comú a la resta de l'illa de Mallorca. El procés de "colonització", ja sigui de gent vinguda des d'altres indrets de l'Estat espanyol o de la resta del món,  va començar per Palma i, de mica en mica, s'ha anat estenent per tota l'illa i ara ja no queda cap racó no "colonitzat" per cultures i llengües alienes a la pròpia del territori.

Està tot perdut? Vull ser positiu i pensar que encara tenim esperances de supervivència,  però no serà fàcil. El caràcter illenc no ajuda. Ens hem venut al capital i poc ens hem aturat a pensar que - de mica en mica- hem anat perdent la nostra identitat.  El que més por em fa és que es parla que en quinze anys el milió dos-cents mil habitants creixerà en tres-centes mil persones més i, si aquest pronòstic s'acaba complint,  crec que sí que estarà tot perdut i per sempre. Es parla molt de la massificació provocada pel turisme, que és del tot real i certa, quasi 20 milions de turistes es una aberració,  però poc es parla del desmesurat creixement poblacional. Crec que se n'hauria de parlar més i intentar cercar solucions o directament cercar fórmukles per aturar aquest creixement descontrolat.  

dilluns, de maig 12, 2025

SOS RESIDENTS: LA MALLORCA QUE ELS MALLORQUINS NO VOLEM

El creixement poblacional de les Illes Balears en els darrers 25 anys és de vertigen. L'any 1999, les quatre illes sumaven 817 mil habitants. El 2025 el començàvem amb 1 milió 240 mil habitants. Això suposa més de 400 mil habitants més. El principal creixement se l'ha enduit Mallorca, que a hores d'ara s'acosta ja milió d'habitants. 

Aquest creixement, que en el cas de Mallorca ha suposat un increment de 40 mil estrangers només aquest darrer any, té un impacte directe en aspectes com l'accés a l'habitatge dels residents de tota la vida, que ara veuen que no poden tenir un lloc per viure dignament. Són molts els joves que no tenen opcions de comprar - o fins i tot llogar- un habitatge per fer el seu projecte de vida o treballadors vinguts de fora que es veuen obligats a malviure rellogant habitacions o vivint en autocaravanes, ja que és al màxim que poden aspirar per l'elevat cost dels habitatges. La societat civil es comença a mobilitzar, però aquesta mobilització la podem qualificar de "tímida" donada la magnitud del problema. 

Dins el grup anterior en podríem fer una "excepció". Em referesc als fills de mallorquins "de tota la vida"  -no tots, és cert- que ara per ara tenen la sort de poder accedir a un habitatge propietat de la família. Però aquest recurs és finit, perquè aquestes propietats acabaran dividides i els fills dels que ara les ocupen o hi poden accedir s'acabaran trobant amb el mateix problema.És trist, però comença a passar que mallorquins o residents a l'illa des de fa anys es veuen obligats a "emigrar" cap a altres territoris més assequibles. El cas més sonat dels darrers dies és el de l'expresidenta dels Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, Natàlia Bueno, que ha decidit marxar cap a Galícia per l'elevada pressió immobiliària i la saturació de Mallorca.

Fa un temps, el president del Col·legi d'Arquitectes de les Balears em comentava que una solució a l'emergència habitacional que vivim passa per la construcció d'habitatges en règim de lloguer per als joves per part de les administracions. Em deia també que ells es prestaven a col·laborar en implementar aquesta solució, però ningú no fa res. Les promocions de l'Institut Balear de l'Habitatge són escasses i en els darrers anys el nombre d'habitatges gestionats per l'empresa pública és de pocs més 3 mil.

La classe política - i aquí no distingesc entre esquerres i dretes- està massa "ocupada" en les seves "batalletes" de partit i no s'asseu a resoldre el problema de veres. Molts anuncis grandiloqüents,  però poques solucions reals. Diuen els experts que a les Balears fan falta més de 17.000 habitatges nous... O això, o decreixem en població, cosa ara per ara poc probable.  

Un altre factor clau és el de posar fre a la compra d'habitatges - sobretot cases de poble o finques en sòl rústic- per part d'estrangers o  acabar amb l'abús dels habitatges destinats a lloguer vacacional. Visc a Binissalem i al meu carrer, al pas que anam, aviat tendré més veïnats foranis que locals per no xerrar de la creixent conversió de casa nostra en un "gran hotel". Si la cosa continua així,  molts em tem que seran els que hauran de seguir l'exemple de  l'expresidenta dels Apis Natalia Bueno. 

Aquesta Mallorca que descric en aquest article crec que no és la que volem aquells que ens estimam la nostra terra. No podem continuar creixent de la manera que ho hem anat fent els darrers 30 o 50 anys. No sé si serà possible decréixer,  però hem d'aturar aquesta bogeria. Les Illes Balears estan de moda des de fa anys, els forans veuen en aquesta terra un encant que molts locals ja no veiem per enlloc.  Les Illes de l'any 1990 - any en que reberem 6 milions de turistes- res tenen a veure amb les de l'any 2025 - en la que potser arribarem als 20 milions- i si no feim res per posar fre en aquest creixement desmesurat, em pareix que, a la llarga, fins i tot aquests forans que ara troben que aquesta terra "encara" és un paradís, canviaran d'opinió. 

divendres, de setembre 23, 2022

MALLORCA SATURADA (II)

Aquest article que public avui és una continuació del que, per aquestes dates de fa 6 anys, vaig escriure per recollir la saturació turística de l'Illa...el podeu llegir en aquest enllaç: Mallorca saturada.

Sis anys després d'escriure aquell article puc afirmar que la situació no només no ha millorat, si no que ha empitjorat, i molt.  Cert és que els anys 2020 i 2021, per mor de la pandèmia,  l'illa va gaudir d'una "treva forçada" en l'arribada de turistes, però aquella frenada sembla que hagi estat un revulsiu perquè l'actual temporada fulmini tots els registres existents.     

Aquells que defensen el turisme a capa i espasa, que solen ser els hotelers i els polítics, ens acusen de "turismofòbia" als que som crítics amb el model actual, que és depredador en tots els sentits, i molt especialment en l'ambit econòmic però, sobretot, mediambiental. Des de la política sent a parlar sovint de necessitat de desestacionalitzar i de revertir el model turístic per fer-lo més sostenible,  però les creixents xifres d'arribada de turistes i de creació de places hoteleres no indiquen el mateix. 

Fa uns mesos el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei Turística que neix amb la voluntat de començar a revertir el model, però al meu entendre aquesta llei arriba molt tard. Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicava que en els darrers 20 anys les places turístiques a Mallorca s'hangairebé duplicat: s'ha passsat de 250 a 450 mil llits.  La nova llei contempla la congelació de les places turístiques i una moratòrtia de 4 anys i preveu un decreixement durant els propers anys. La llei neix però amenaçada. El Partit Popular ja ha anunciat que si l'any que ve accedeix al govern, la derogarà. 

Cala Mesquida més plena que mai
La veritat és que poc podem confiar en els legisladors per ajudar a canviar el model turístic. El sector hotelers de casa nostra té molta força i, tot i que ara ja hi ha qui des de dedins comença a parlar de necessitat de canvi,  la realitat és però, que la culpa sempre és dels altres. Carmen Riu, CEO de Riu Hotels,  en una entrevista al diari Última Hora,  culpava al lloguer vacacional de la saturació actual. Quina barra !!! De la massificació en són corresponsables tots els actors del sector turístic, els hotelers els primers.

I mentre "ells" es barallen per veure qui és el culpable de la situació actual,  nosaltres, els ciutadans, no tenim més remei que soportar els efectes de la massificació desboradada de l'illa. Aquest estiu hi ha hagut gent per tot arreu,  fins i tot a llocs on tradicionalment n'hi havia manco. Els serveis estan saturats,  les carreteres col.lapsades,  les platges plenes a reventar ...etc etc.  

Personalment no tenc res en contra del turisme,  gràcies als visitants, les Illes Balears són el que són i tenen una riquesa considerable -decreixent, això sí. Ara bé,  si ningú no posa remei a la creixent saturació, la nostra riquesa es pot esfumar. I no podem oblidar els efectes del canvi climàtic. Aquest estiu ha estat sufocant, amb temperatures elevades durant llargs períodes de temps, fet que provoca que sortir al carrer sigui complicat. Per tant, saturació més canvi climàtic poden acabar amb la gallina dels ous d'or que ha estat el turisme per a casa nostra des dels anys 50 del segle passat. Per pensar-hi una mica !!!