La població de les Illes Balears no atura de créixer. L'any que vaig néixer, el 1972, es tancava amb un cens de 558.493 persones. 53 anys més tard el creixement ha estat del 125% per cent, ara som 1.251.086 habitants, un creixement que està duent el territori cap a límit de la seva capacitat poblacional. I què suposa això per a la població? Saturació. Els que hem viscut l'època amb manco població tenim la sensació que estam perdent o ja hem perdut allò que diferenciava l'estil de vida illenc del d'altres indrets: la qualitat de vida.
He viscut uns quants anys fora de Mallorca i puc afirmar que l'slow life del que gaudíem anys enrere s'ha quasi perdut del tot. Cert que aquí la vida és encara una mica més pausada que en altres contrades com pugui ser una gran ciutat, però viure aquí ja no és el mateix d'abans. Tenim embussos a les carreteres cada matí - sobretot a l'estiu-, les suposades cales "idíl·liques han deixat de ser-ho i no perquè no siguin maques, sinó perquè la massificació que pateixen fa que perdin l'encant. El megafotografiat Caló des Moro n'és l'exemple més clar.
I si miram cap a l'interior de l'illa, cap a la Part Forana, la cosa no millora. El procés de creixement poblacional és exagerat. En el cas de Binissalem, que és on vaig néixer i ara hi torn a viure després d'uns quants anys a foram, n'és un exemple clar. L'any 1970 érem 4.267 habitants i ara ja en som quasi 10.000. Aquest fet ha tensionat - com ha passat a la resta de le illes- el mercat immobiliari del poble. Els habitants de tota la vida ja no poden accedir a una de les cases tradicionals, perquè el seu preu no està al seu abast i els pocs pisos que hi ha tenen uns preus desorbitats.
I no parlem de com s'ha desdibuixat el caràcter de poble, la seva identitat. A molts dels nouvinguts tant se'ls en foten les tradicions locals i la llengua pròpia. Viuen a Binissalem com podrien viure a qualsevol altre lloc del planeta i la cosa s'agreuja quan, a sobre, ens volen imposar la seva llengua o la seva cultura.El que passa a Binissalem és comú a la resta de l'illa de Mallorca. El procés de "colonització", ja sigui de gent vinguda des d'altres indrets de l'Estat espanyol o de la resta del món, va començar per Palma i, de mica en mica, s'ha anat estenent per tota l'illa i ara ja no queda cap racó no "colonitzat" per cultures i llengües alienes a la pròpia del territori.
Està tot perdut? Vull ser positiu i pensar que encara tenim esperances de supervivència, però no serà fàcil. El caràcter illenc no ajuda. Ens hem venut al capital i poc ens hem aturat a pensar que - de mica en mica- hem anat perdent la nostra identitat. El que més por em fa és que es parla que en quinze anys el milió dos-cents mil habitants creixerà en tres-centes mil persones més i, si aquest pronòstic s'acaba complint, crec que sí que estarà tot perdut i per sempre. Es parla molt de la massificació provocada pel turisme, que és del tot real i certa, quasi 20 milions de turistes es una aberració, però poc es parla del desmesurat creixement poblacional. Crec que se n'hauria de parlar més i intentar cercar solucions o directament cercar fórmukles per aturar aquest creixement descontrolat.